Alguns estudiosos, en parlar dels protagonistes de determinades obres que van tenir una gran difusió en època medieval, els defineixen com a cavallers místics. Això és així perquè les armes d’aquests herois són destinades a combatre la vanitat del món i a enriquir l’esperit, sempre mitjançant la paraula. Ramon Llull se serveix de Blaquerna per aconseguir la seva vocació missional i proselitista per tal de demostrar d’una manera didàctica la superioritat de la fe cristiana, i fer palès que la comunió amb Déu és factible al marge dels canals oficials. Ibn Khasdai es val del Príncep per assenyalar els veritables valors que ha de posseir un noble, entre els quals destaca el menyspreu absolut pels plaers terrenals. Si bé es poden trobar molts punts coincidents entre tots dos personatges, la qual cosa és perfectament possible atès que els seus creadors compartiren època i espai, el més remarcable és la diferència d’objectiu últim que els separa. L’obra de Llull vol ser una eina eficaç per convertir els infidels, mentre que Khasday pretén instruir i elevar l’esperit del poble jueu i oferir als lectors que no pertanyen a la seva comunitat religiosa una obra que els serà igualment útil perquè difon un missatge plenament universal.