Esteu aquí

Congrés de Clausura de l’Any Llull. «Ramon Llull, pensador i escriptor»

Ramon Llull, pensador i escriptor
Lloc i dates: 
Barcelona, 16-18 de novembre, 2016

L’Aula Lul·liana de Barcelona organitza coordinadament amb la Societat de Filosofia Medieval el congrés acadèmic de clausura de l’Any Llull (novembre 2015-novembre 2016). La trobada de Barcelona s’articula amb la que, sota els auspicis del bisbat de Mallorca, es va celebrar a Palma, en ocasió de l’obertura de les festes del VII Centenari de la mort de Ramon Llull.

Sessions

Obertura del Congrés

Dimecres 16 de novembre, 20:00 h, al Paranimf de la Universitat de Barcelona: obertura del Congrés. Intervenció de les autoritats acadèmiques.

Espectacle El verger de l’amat, recitació de Montse Germán i música de Ferran Pisà.

Retirada d'acreditacions i material del Congrés

Dijous 17 de novembre, de 9:30 a 10:00 h, al vestíbul del Seminari Conciliar (c. Diputació 231): els inscrits al Congrés poden retirar les seves acreditacions i la carpeta amb el material informatiu.

Inauguració del Congrés

Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona (c. Diputació 231)

HT grup

Ponències
dijous, 17 novembre, 2016 - 10:00

Ramon Llull, hic et nunc, aquí y ahora

Fernando Domínguez. Presenta: Alexander Fidora

Al final de un año lleno de acontecimientos y de abundante elocuencia plena de elogios a Ramon Llull, inevitable reincidencia en lugares comunes más tangenciales que sustanciales, toca quizá intentar de cara al futuro una reflexión sobre el mensaje y significado de este personaje en nuestra circunstancia, más allá de la neutral descripción de su agitada vida y su legado literario.  Fuera del uso científico convencional de estudiar los documentos del pasado como se estudian las ruinas de una cultura desaparecida que permanecen fijas en su mutismo y sólo interesantes en relación a la época en que nacieron, se trata de interrogar al pensador Ramon Llull en su notoria inquietud crítica y la posible incidencia en nuestro contexto aceptando, por supuesto, una dimensión universal e imperecedera. Actualizarlo es sobre todo comprenderlo en su contexto, indagar las condiciones que motivaron su ideario y los posibles paralelos de ese su pasado con el momento actual, buscando en el pensamiento luliano las cosas que son válidas para todos en todas partes. Se trata de un intento de síntesis desde la inmensa y, por su extensión, inabarcable obra obviando, si cabe, la cáscara para ir al meollo de su ideario.

Llull puede tener y tiene una dimensión universal, lúcidas implicaciones y puede ser fundamento de una reflexión actual. Nos dice cosas a nosotros que tienen vigencia y, en su aparente vestidura medieval son perfectamente transportables al día de hoy. El potencial de esa reconstrucción, aunque sólo se insinúe, es enorme y de validez indiscutible para el presente porque Llull, por encima de su legado literario, que empezó a ser estudiado por los filólogos hace poco más de un siglo, nos ofrece un legado filosófico que es una profunda reflexión sobre el mundo y el hombre que llamó y llama la atención, entusiasmó y entusiasma desde hace más de setecientos años. Algo, sin duda diferente de nuestra actualidad, pero quizá más próximo a nosotros de lo que pensamos, a pesar de su evidente alteridad. No se trata de una revisión del histórico Ramon para poder presentarlo como algo relevante para el presente, sino sacarlo del mero relato para situarlo en un espacio de simultaneidad y sincronía, superar la particularidad y temporalidad de su discurso no sólo como un documento en el tiempo pasado. La tarea del ‘any Llull’ debería ser un volver a pensarlo, huir de las interpretaciones corrientes para interpretarlo de nuevo porque toda visión en su parcialidad es deforme y toda nueva visión, aunque también parcial, evidencia una nueva percepción como diagnóstico del presente. Llull será siempre, como en su circunstancia, ese pensador incómodo que, como Zarathustra, baja de la montaña para compartir su mensaje entre los hombres, mensaje tan brusco y tan frontal, que hace que la gente lo deniegue y elija el camino trillado.

Teologia i mariologia lul·lianes

Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona (c. Diputació 231). Moderador: Alexander Fidora

HT grup

Ponències
dijous, 17 novembre, 2016 - 11:00

La psicologia de la fe en la teologia de Ramon Llull

Jordi Gayà

La tesi de Ramon Llull sobre la possibilitat de demostrar les veritats de la fe cristiana comporta un molt elaborat esquema sobre la psicologia de la fe. És una tasca que ja es fa present en les primeres obres de l’autor, tant en el Llibre de contemplació com en la Ars compendiosa. Les posteriors modificacions introduïdes en l’Art, així com la voluntat de presentar cada cop més ben fonamentada la seva tesi, comporten diverses revisions de l’esquema formulat a l’inici. La intervenció en el Congrés se proposa considerar les línies fonamentals de l’explicació de Ramon Llull, tot confrontant-la amb les doctrines ensenyades pels teòlegs contemporanis seus.

dijous, 17 novembre, 2016 - 12:00

"Totes sciències són per theologia". Ramon Llull's concept of theology as a science

Viola Tenge-Wolf

In the second quarter of the 13th century, theologians in Paris began to reflect on the nature of their own academic discipline. Was theology a science in the Aristotelian sense? Did it have its rightful place in the university, and what was its relation to philosophy? Did it draw its conclusions from first principles that were self-evident, necessary, and universal, as Aristotle demanded? Scholars came up with a variety of different answers to these questions in the course of the 13th and early 14th centuries. Some outrightly denied the scientific character of theology and placed it above human reason and knowledge, as true wisdom based on revelation. Others, especially Thomas Aquinas, were eager to reconcile Aristotelian science and “sacred doctrineˮ. They tried to show that Christian theology fulfilled Aristotle’s criteria for what constituted a demonstrative science while at the same time maintaining its spiritual superiority.

If theology claimed to be a science, a very crucial issue lay in determining its first principles of demonstration. According to Aristotle, these had to be either self-evident and thus indemonstrable, or demonstrated by a superior science. Nearly all theologians maintained that the principles of theology were the articles of faith, that is, the 14 articles of the Apostolic creed. These, however, could hardly be considered self-evident, since they were derived from revelation and grounded in faith. Thomas Aquinas’ highly controversial approach to solve the problem by defining theology as a subalternate science, taking its principles from the superior “science of God and the Blessed”, has become famous. But there were a number of alternative solutions, one of which was proposed by Ramon Llull. In his concept, theology is considered the noblest of all disciplines. Nevertheless, it is a particular science governed by the Lullian Art as the general science, and the principles of theology (divine goodness, greatness etc.) are subalternate to the principles of the Art. The articles of faith, on the other hand, are neither first principles nor indemonstrable, but subject to proof by the Lullian method of demonstratio per aequiparantiam.

dijous, 17 novembre, 2016 - 12:45

Presentació de l'Enchiridion Theologicum Lullianum

Joan Planellas

L'Enchiridion Theologicum Lullianum en preparació té els següents apartats: I. Apunts autobiogràfics. II. Un nou estil de missió. III. L'Art i la seva aplicació a la teologia. IV. La demostrabilitat de les veritats de la fe. V. Definició de teologia i el seu objecte. VI. Els Articles de la fe (és l'apartat més extens). VII. Altres temes teològics (Església, sagraments, vida del cristià...). Cada apartat té una breu indroducció i, tot seguit una selecció de textos amb l'original llatí o català i la corresponent traducció.

Comunicacions

Aules del Seminari Conciliar de Barcelona (c. Diputació 231)

HT grup

Ponències
dijous, 17 novembre, 2016 - 15:00

Tanda A - Aula Magna. Modera: Albert Soler

Alomar i Canyelles, Antoni I., El primer model de prosa catalana i els canvis en les dues primeres versions catalanes del Llibre de contemplació en Déu de Ramon Llull

Beattie, Pamela, Language and Orthodoxy: the Latin Translation of Llull’s Llibre contra Anticrist

Compagno, Carla – Colomba, Coralba, Paratesti lulliani: una classificazione preliminare

Gadea, Ferran, Ramon Llull i els joglars

Resums de les comunicacions.

dijous, 17 novembre, 2016 - 15:00

Tanda B - Aula Sant Jordi. Modera: Jaume Mensa

Tous Prieto, Francesc, Metàfores, condicions i flors: els aforismes «amatius» de Ramon Llull, del Llibre d’amic e amat a l’Arbre de filosofia d’amor

Fernàndez Clot, Anna, La Medicina de pecat de Ramon Llull, un electuari moral en vers

Boss, Sarah Jane, The significance of Mary's virginity in the Llibre de Santa Maria

Teleanu, Constantin, La théologie mariale du Libre de Sancta Maria de Raymond Lulle

Maduell, Àlvar, Estridències estratègiques de Llull sobre el martiri

Resums de les comunicacions.

dijous, 17 novembre, 2016 - 17:00

Tanda C - Aula Magna. Modera: Óscar de la Cruz

Higuera, José, Ramon Llull y el astrolabio (El vocabulario del quadrivium en la obra luliana)

Amengual Vicens, Carles, Ramon Llull i la botànica

Fiorentino, Francesco, L’epistemologia di Raimondo Lullo

Moretti, Alessio, L'Art quaternaire de Ramon Llull est-il tributaire de la Qabbalah visuelle juive?

Resums de les comunicacions.

dijous, 17 novembre, 2016 - 17:00

Tanda D - Aula Sant Jordi. Modera: Harvey Hames

Navarro, Josep Lluís, De l’affatus a la teoria lul·liana de la comunicació

Gasol, Anton, Ramon Llull, Francesc Moragas i l'ideari de “la Caixa”

Kulmatov, V. - Osowski, M., The spread of Raymond Llull’s ideas in Russian

González, Martín, El lulismo de Ultramar: perfil del venezolano D. Antonio Reyes (1901-1973)

Mazza, Edmund, Ramon Llull: To Convince or Coexist?

Resums de les comunicacions.

dijous, 17 novembre, 2016 - 18:30

Presentació del "Nou Glossari General Lul·lià" on line

Albert Soler, Mireia Martí (UB) i Antoni Mir (Institució Francesc de B. Moll)

Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona (c. Diputació 231). El Centre de Documentació Ramon Llull ha digitalitzat i informatitzat el Glossari General Lul·lià de Miquel Colom, i hi ha introduït una sèrie de millores que contribueixen a actualitzar i fer perdurable aquesta eina lexicogràfica indispensable per a la lectura de les obres catalanes de Llull.

Ramon Llull i les llengües. Ramon Llull i els sabers del seu temps

Aula Magna de la Universitat de Barcelona (Edifici Històric, Plaça Universitat). Moderador: Pere Villalba

HT grup

Ponències
divendres, 18 novembre, 2016 - 10:00

Le traduzioni lulliane: un percorso tra lingue, filologia e tradizione (alla ricerca dell’autore)

Elena Pistolesi

Il plurilinguismo del corpus lulliano costituisce un’importante chiave di lettura delle strategie adottate dal Beato per propagare e rendere efficace il proprio messaggio apologetico. La tradizione manoscritta ci consegna un quadro complesso, che solo in pochi casi consente di risalire alle scelte dell’autore. Le dichiarazioni esplicite di Llull sulla traduzione sono infatti sporadiche rispetto all’entità del fenomeno e di rado consentono di stabilire quale ruolo abbia giocato nella loro produzione. Guardando alla fortuna delle opere, scrive Bonner (2003: 84): «Crec, a més, que l’esforç de Llull i dels seus seguidors per difondre el seu missatge va ajudar a iniciar una mena de selecció natural, amb un desig d’impulsar obres considerades més valides com a transmissores d’aquest missatge i deixar de banda altres considerades com a secundàries». Le indicazioni di Llull, così attento alla propria eredità, devono aver inciso anche sulla selezione della tradizione manoscritta. Ma in quale misura? Fra le strategie di diffusione e conservazione della propria opera, accanto alle traduzioni e alle copie, troviamo la creazione di depositi e le dediche rivolte a interlocutori potenti o sensibili al suo disegno, spesso accompagnate dalla richiesta che si traessero altri esemplari dall’originale. La comunicazione fornirà alcuni dati di sintesi sulla tradizione manoscritta per intrecciarli con le informazioni disponibili sui testi destinati alle collezioni (citati nella Vita coaetanea e nel Testamentum) e sulle opere con dedica. A partire dai lavori di Hillgarth (1998) e Perarnau (1983), integrati con i dati del DBLlull sulla lingua degli orginali, delineerà un percorso tra plurilinguismo, selezione della tradizione e volontà dell’autore.

divendres, 18 novembre, 2016 - 11:00

L’“Art de contemplació” del Blaquerna, entre la narració i la teoria

Joan Santanach

El llibre cinquè del Romanç d’Evast e Blaquerna, «De vida ermitana», narra l’experiència contemplativa del protagonista de l’obra. Després de tota una existència dedicada a la vida activa, finalment pot seguir la seva vocació eremítica i desprendre’s de les seves obligacions papals. El llibre està compost per dues parts ben diferenciades: el cèlebre «Llibre d’amic e amat», expressió literària de l’experiència contemplativa de Blaquerna, i l’«Art de contemplació». Aquesta darrera no és pròpiament un llibre inserit en la novel·la, com fóra el cas del «Llibre d’amic e amat», sinó la narració del procés contemplatiu del personatge. Al llarg dels catorze capítols de què consta, més un que Llull hi va afegir després d’haver donat l’obra per tancada, es relata de quina manera i mitjançant quins procediments el personatge s’ajuda «a haver devoció» per afavorir que «son enteniment e son voler pujassen altament contemplar Déu en sos honraments e en sos capteniments».

divendres, 18 novembre, 2016 - 12:00

L’Art de Llull com a art de contemplar, com a ciència general i com a ciència polític

Josep M. Ruiz Simon

Des de l’Ars compendiosa inveniendi veritatem fins a l’Ars generalis ultima, Llull va presentar el seu artefacte epistemològic com a una ciència universal, com una ciència general a totes les ciències capaç d’argumentar sobre qualsevol matèria i d’examinar la pertinència dels principis de la resta de ciències. Al Llibre de contemplació en Déu, es pot veure com aquest artefacte es va començar a gestar com una art de contemplar Déu. I, d’altra banda,  la manera en què l’Art s’ocupa de la seva matèria i sobretot d’aquella que més interessava Llull, la conversió dels no-cristians, emparenta el seu mètode amb aquella branca de la filosofia política que, segons els filòsofs àrabs, té com a funció sospesar i valorar com les diverses religions porten a terme els objectius que els són propis. Aquesta ponència es proposa exposar aquestes tres visions de l’Art i reflexionar sobre les condicions de possibilitat de la seva interrelació.

La literatura lul·liana

Aula Magna de la Universitat de Barcelona (Edifici Històric, Plaça Universitat). Moderador: Carles Llinàs

HT grup

Ponències
divendres, 18 novembre, 2016 - 15:30

Cuentos efímeros. Virtualidad y experimentación en la literatura ejemplar de Ramon Llull

José Aragüés

La literatura ejemplar de Ramon Llull es hija de un enorme esfuerzo de experimentación narrativa. La mayor parte de sus cuentos son creaciones «ad hoc», cuyos argumentos cobran forma de acuerdo con las necesidades específicas del discurso en el que se insertan. Y esa misma condición parece trasladarse al interior de la ficción novelística, donde los relatos parecen inventados –o quizá mejor improvisados- por los protagonistas de sus obras. A diferencia de aquellos cuentos repetidos una y mil veces por la tradición, la vida de muchas narraciones lulianas comienza y concluye con esa enunciación única. Y esa fugacidad les confiere el aire de una construcción efímera, provisional. De modo paralelo, no faltan en las obras del Beato algunas pocas muestras de una cierta «inconsistencia» argumental: si algún cuento parece esbozado únicamente para acoger en su interior otro relato (al punto de que su desenlace se omite o no posee trascendencia alguna), otros muestran una trama ciertamente inestable, como si se hallaran desprovistos de un argumento definitivo y unívoco. Todo ello provoca que algunos ejemplos lulianos acaben asemejándose a meras hipótesis o conjeturas narrativas, a cuentos sencillamente posibles. No es cuestión, por supuesto, de exagerar esa aparente «virtualidad» narrativa, pero sí de ponerla en relación con una cualidad algo menos discutible de los relatos: su condición modélica. Los ejemplos del Arbre exemplifical y de la Rhetorica nova se proponen al lector como prototipos que este último debe actualizar de acuerdo con las exigencias específicas de su discurso. Y esa dimensión «metaejemplar» parece afectar por igual a los cuentos introducidos por los personajes de sus novelas: las precisiones de estos últimos en torno al sentido recto de ciertos ejemplos, sus reparos a los cuentos propuestos por sus interlocutores, parecen componer un completo programa sobre el manejo de las herramientas de la analogía y la ejemplaridad. A esa luz, la literatura ejemplar de Ramon Llull es, quizá ante todo, un complejo «ars inveniendi exempla».

divendres, 18 novembre, 2016 - 17:00

"A Dio appartengono i nomi più belli, invocateLo con quelli": la devozione ai Nomi di Dio secondo Llull

I Cent noms de Déu sono praticamente l’unica composizione in versi citata all’interno del sistema di autoriferimenti lulliano. L’importanza di quest’opera è quindi notevole e non ha ancora ricevuto l’attenzione che merita, perché inclusa esclusivamente nel ‘settore’ delle opere anti-islamiche del beato. L’insistenza di Llull sul componimento e sul fatto di averlo presentato alla corte pontificia ne evidenzia invece l’uso cristiano, sia come liturgia alternativa alla lettura dei salmi, sia come opera che introduce la devozione ai Nomi di Dio nel Cattolicesimo, infine come una giaculatoria che consiste solo nell’elenco dei nomi. In questa comunicazione verranno presentati e analizzati i problemi che l’opera presenta: la metrica irregolare e la costruzione stilistica del componimento, l’ordine dei nomi e la derivazione o meno di questi dai vari elenchi dei commentatori coranici (Al-Ghazali, Al-Rasi, Ibn ‘Arabi), nonché le variazioni dei nomi stessi nei Proverbis de Ramon. Si cercherà infine di ricostruire la cronologia e i destinatari dell’opera che, per l’interesse che ha attirato negli ultimi anni, necessitano di una risistemazione complessiva.

Clausura del Congrés

Aula Magna de la Universitat de Barcelona (Edifici Històric, Plaça Universitat)

HT grup

Ponències
divendres, 18 novembre, 2016 - 18:00

Ramon Llull i les edats de l'home

Lola Badia. Presenta: Roger Friedlein

El Cant de Ramon, la Vida de mestre Ramon, els diversos materials biogràfics que es poden espigolar a l’obra de Llull i la documentació històrica situen la seva activitat més enllà del «mezzo del cammin di nostra vita». El primer vers de la Comèdia evoca una antiga fórmula per interpretar el cicle vital de l’home que mai no ha deixat d’atreure l’atenció de poetes, pintors, psicòlegs i assagistes: l’esquema de les edats de l’home o edats de la vida, que a l’edat mitjana constitueix una autèntica categoria del saber. Aquesta ponència, amb el suport del Convivio dantesc, assaja de llegir-la en transparència en els materials biogràfics de Llull prenent com a referent els tres aspectes més destacables de la seva figura: l’experiència religiosa, la intuïció matemàtica implícita en l’Art i l’enorme capacitat d’escriptura.