La cinquena edició de l’aula Lul·liana fa atenció a una faceta amable de Ramon: la d’escriptor de bella prosa vernacla, emotiva poesia lírica, incisius diàlegs en llatí i en català i singulars formes sentencioses breus. Tots tenim present que Jordi Rubió i Balaguer va establir als anys cinquanta  del segle passat que la missió religiosa, la proposta epistemològica de l’Art i l’expressió literària de Ramon són un tot indestriable. D’altra banda, ningú no dubta que la funció instrumental de la prosa i el vers lul·lianes i, fins i tot hom ha assumit que les novel·les, les poesies, els diàlegs i els proverbis que va escriure el beat s’han mantingut segregats del corrent central de les antigues lletres catalanes, tant en la producció com e la recepció i en la conservació. Tanmateix, Llull va ser un escriptor de talen insòlit i innovador, especialment dotat per a l’elaboració formal –gairebé experimental- dels recursos expressius. Quatre estudiosos de Llull, que admiren el poder persuasiu de la paraula del beat, i dos rapsodes, que saben donar vida oral als textos antics, s’han coordinat enguany per retre homenatge a la literatura alternativa de lul·liana: tan nova com la seva retòrica, la seva lògica o la seva geometria.